Contacte

• español
•  | 
• euskara

 Informació general sobre la cocaïna

• 
• 

• Informació general sobre la cocaïna 
• | Informació per a familiars 
• | Mites i barreges  
• | Quan augmenta el risc

• Què és la cocaïna?
• Efectes, riscos i danys
• Perfils de les persones consumidores
• Cocaïna i gènere
• Tipus i vies

És un estimulant del sistema nerviós central amb alt poder addictiu que afecta directament el cervell. La cocaïna ha estat anomenada la droga dels anys vuitanta i noranta per la seva gran popularitat i ús estés en aquelles dècades. Tanmateix no és una droga nova. En realitat, la cocaïna és una de les drogues conegudes de més antiguitat. La substància química pura, el clorhidrat de cocaïna, s'ha emprat durant més de 100 anys, i les fulles de coca, d'on s'obté la cocaïna, s'han ingerit des de fa milers d'anys.
La cocaïna es ven al carrer en forma d'una pols blanca, fina i cristal·lina que es coneix com a "coca", "neu", "dama blanca" i "talc" en català i "coke", "C", "snow", "flake" o "blow" en anglès. Els traficants generalment la barregen amb d'altres substàncies inerts, com ara la maicena, el talc o el sucre, o amb certes drogues actives com ara la procaïna o la lidocaïna (un anestèsic local de composició química semblant) o altres estimulants.

EFECTES
Els efectes de la cocaïna duren entre 45 i 90 minuts. Tras una dosi intranasal de 100 mil·ligrams de cocaïna esnifada, l'eufòria és màxima als dos o tres minuts, però desapareix al cap de vint minuts o mitja hora.

En cas de sobredosificació de cocaïna, l'eufòria es barrejarà amb inquietud, paranoia i activitat psicomotriu desmesurada. La loquacitat es farà verborrea confusa i la tensió es convertirà en ansietat, de vegades amb idees delirants i/o comportaments repetitius psiquiàtricament tractats com ara manies o hipomanies.

També destaquen certa megalomania i crisi d'hipersexualitat. El subjecte es troba molt més llançat, capaç d'arriscar-se creient superar-ho tot, incorrent en l'exageració emocional.

Els psicoestimulants, entre ells la cocaïna, són euforitzants que a dosis moderades activen el funcionament cerebral. La cocaïna estimula el to general i agilitza l'enteniment, augmentant el rendiment mental i alleujant la depressió. Creix també la seguretat i autoconfiança del consumidor, al qual proporciona benestar i facilita la seva interrelació amb l'entorn.

Tot i que el seu ús mèdic ha quedat molt limitat i ja no s'utilitza com a anestèsic local, en patologies molt específiques i infreqüents, com ara la narcolèpsia, o crisi sobtada de són profunda, encara se segueix utilitzant.

De fet, la cocaïna imita l'acció de l'organisme quan aquest es troba en estat d'alerta, lluita o defensa, provocant la descàrrega de neurotransmissors i hormones endògenes que exciten els circuits nerviosos i disminueixen la sensació de fatiga, fam i son. Per aquest motiu és tan consumida per diferents perfils de persones; algunes d'elles ho fan per augmentar el seu rendiment en el treball.

Encara que no sempre els seus efectes són agradables: algunes persones pateixen estats d'ansietat, impaciència i insomni, fins i tot a dosis petites.

Els neurotransmissors són substàncies químiques cerebrals que modulen la comunicació de les neurores. La cocaïna estimula l'emissió de noradrenalina, dopamina i serotonina, principals reguladors de la conducta emocional. L'eufòria cocaïnica es produeix per l'estimulació de les vies nervioses cerebrals. Com a resultat de l'elevació de l'ànim, resultant de l'estimulació de les neurones noradrenèrgiques, es produeix un augment de la resistència i la força muscular. Per tot això, la cocaïna, quan es consumeix en excés i continuadament, provoca canvis biològics indesitjables.

RISCOS
Qualsevol consum de cocaïna té riscos, si bé el consum crònic, que no ha de ser necessàriament diari, és el que més problemes implica. No s'ha identificat una quantitat "segura" de cocaïna. El subjecte dependent pot trigar diversos anys a sentir-se tan mal com per demanar ajuda. La frase típica és: "jo això ho controlo i ho puc deixar quan vulgui..." i per demostrar-ho està una temporada sense consumir, per després tornar.

Amb el consum esnifat, pot danyar-se el tabic nasal i quan es comparteix el rotlle, augmenten les possiblitats de contreure malalaties infeccioses.

• A dosis altes, algunes persones presenten una anietat intensa, insomni, paranoies i al·lucionacions que poden conduir-los a un comportament violent.
• La cocaïna prova una forta dependència psicològica caracteritzada per un fort impuls a seguir consumint-la. També genera una tolerància ràpida, que fa que s'hagi d'augmentar la dosi per aconseguir els mateixos efectes.

En intoxicacions greus apareixen quadres denominats psicosis tòxiques, amb episodis delirants semblants a l'esquizofrènia. En casos extrems es donen crisis violentes a causa del trastorn paranoide, a més d'al·lucinacions tàctils que s'inicien amb una picor irreprimibe que obliga a gratar-se, tot imaginant que té cucs sota la pell, tal com va indicar, fa 110 anys en el primer deliri cocaïnic conegut, Fleischl-Marsow, el fisiòleg amic de Freud.

DANYS
L'ús continu de la cocaïna esnifada provoca sinusitis, a més d'irritació i hemorràgia de la membrana nasal. Fins i tot pot arribar a perforar el tabic nasal. Per la seva part, els que la fumen desenvoluparan problemes respiratoris (tos, bronquitis, neumonia) amb dolors pectorals freqüents. Els esforços per inhalar els vapors del crack o la free base també poden provocar neumotòrax. Quant al consumidor de cocaïna per via intravenosa o injectada, té el risc de contreure malalties infeccioses, com ara hepatitis o SIDA.

La dependència de la cocaïna comporta també pèrdua de pes i desnutrició per falta de gana. Fins i tot en subjectes joves, amb bona salut, el consum cocaïnic va associat a infart de miocardi, mort sobtada per aturada respiratòria o cardíaca, i per accidents vasculars cerebrals.

El seu ús habitual pot produir les conseqüències següents a llarg termini:

• Problemes de tipus cardiovascular: hipertensió, arrítmies cardiaques, infarts de miocardi, trencament de l'aorta...
• Problemes pulmonars: hemorràgia en els alvèols pulmonars, neumotòrax, trombosi pulmonar i reacció d'hipersensibilitat pulmonar.
• Problemes en el embaràs: abortaments espontanis, mort fetal, prematuritat i infarts placentaris.
• Complicacions renals: es pot produir insuficiència renal.
• Complicacions otorrinolaringològiques: el consum esnifat produeix rinitis cròniques fins a producir erosions o perforacions del tabic nasal.
• Problemes psiquiàtrics: depressió cocaïnica, paranoies, conductes violentes i psicosi cocaïnica.
• Infeccions per la via de consum: hepatitis B, SIDA ...

Amb l'ús crònic, acostuma a aparèixer un quadre molt florit de psicosis paranoide amb episodis d'agressivitat i idees de persecució, agitació, irritabilitat, cansament i impulsivitat, en la seva forma més greu podria tractar-se d'una urgència psiquiàtrica. Els consumidors solen tornar-se depressius, suspicaços i irritables, la qual cosa provoca conductes agressives i violentes.

• Recreatiu o social: s'utilitzen dosis altes i concentrades en un breu espai de temps, el consum s'acaba quan s'està exhaust o s'acaba la droga. És el perfil de la gran majoria de consumidors.
• Compulsiu: ús crònic, diari o quasi diari. El consum és el que organitza la pròpia vida, es produeix una gran dependència de la substància.
• Policonsum: sobretot cànnabis i alcohol. S'ha produït un augment del consum d'alcohol i de cocaïna per mantenir-se despert durant més temps.

El perfil de persona consumidora de cocaïna que consulta un servei d'urgències normalment és un home d'uns de 25 a 30 anys, que realitza el consum amb ànim recreatiu, preferentment en cap de setmana, i a la nit o a primeres hores del matí. Però és important dir que això està canviant i actualment el consum de cocaïna afecta totes les edats. El perfil ha canviat, abans es parlava d'un home d'uns 30 a 40 anys amb un bon treball i amb disponibilitat de diners, però actualment es poden afegir més perfils a aquest. De fet actualment hi ha consumidors de 40 a 55 anys que també tenen un bon treball i disponibilitat de diners, que van començar a consumir fa anys, han cregut controlar el consum però se'ls ha anat de les mans.

Malgrat que el consum es realitza preferentment durant el cap de setmana o en dies festius, una gran proporció de persones també consumeixen aquesta droga en dies laborables, indicant que el consum està, en moltes ocasions, desvinculat de l'oci o de la festa. En altres drogues existeix una clara concentració de les urgències a la nit, en el cas de la cocaïna no hi ha pràcticament diferència entre les dues franges horàries.

Les diferències de gènere entre les persones que consumeixen cocaïna també es visualitzen de manera clara si observem les estadístiques. Dos de cada deu pacients que sol·liciten tractament són dones. Això és degut a què les dones no consumeixen cocaïna? o existeixen altres raons que puguin explicar aquesta dada?

Segons un article publicat a la web http://www.psiquiatria.com, aquesta diferència tan significativa és deguda a què les dones pateixen més pressió social.

“Només dos de cada deu pacients que van a l’especialista per desenganxar-se de la cocaïna són dones, cosa que psiquiatres i responsables d’unitats de desintoxicació atribueixen a la “pressió social” de la qual són víctimes. L’Institut Adicciones i la unitat d’adolescents i famílies del Proyecto Hombre van presentar estudis coincidents sobre l’accés de les dones als tractaments, un 20 % del total de pacients, una escassa proporció que vinculen a la relació asimètrica d’aquestes respecte dels homes, a l'assumpció de les càrregues familiars i a la por a perdre la custòdia dels fills. Així ho van indicar Carlos Llama, de Proyecto Hombre, i Rocío Molina de l’Institut Adicciones en un congrés sobre dona i cocaïna organitzat per l’Asociación Española de Patología Dual. Ambdós psicòlegs van denunciar que el consum de cocaïna en el col·lectiu femení s’apropa cada vegada més al dels homes, però els casos en què demanen ajuda es mantenen estables des de fa deu anys.” (Publicat el 9 de novembre de 2007).

Es a dir, no es tracta d’interpretar les estadístiques como si les dones consumissin cocaïna un 80% menys que els homes, sinó, més aviat, cal pensar que el col·lectiu de dones amb consums problemàtics, no demana ajuda profesional a causa de l’existència d’una més gran pressió social sobre elles. Això fa que els tractaments no estiguin adaptats a les dones augmentant axí la diferència d’accés als recursos específics i augmentant els intents de recuperació per si mateixes. La qual cosa sabem que dificulta la recuperació.

Per finalitzar, caldria apuntar la importància de superar aquesta barrera apropant i adaptant els tractaments a les necessitats de les dones, tenint en compte la pressió social.

TIPUS
La fulla de coca és l'única part que conté cocaïna, està formada per grups d'aproximadament set fulles per tija.
El seu sabor és amarg, i produeix en la llengua una lleugera sensació d'esmussament o anestèsia local. En països andins s'utilitza per suportar els inconvenients de les grans altituds, la fam i les fatigues; els indígenes masteguen aquestes fulles juntament amb una petita pedra calcària o pols de calç que augmenti la salivació. Alguns estudis han demostrat que això no és eficaç des del punt de vista fisiològic, ja que la quantitat de cocaïna ingerida amb la masticació de les seves fulles és mínima i els seus efectes podrien comparar-se al de dues tasses de cafè (Phillips J, R.D. Wynne, 1980).

Sulfat de coca o pasta base: també anomenat basuko, baserolo o suzuki. El procés d'elaboració es realitza en les rodalies de la plantació, principalment per no moure grans quantitats de fulla de coca, ja que per obtenir un kilo de pasta calen al voltant de 125 kilos de fulla. Aquesta pasta s'obté primer barrejant la fulla triturada amb aigua i querosè; després se separa el querosè i es rebutja la fulla de coca, s'afegeix aigua més àcid sulfúric, després de filtrat es barreja amb calç o amoníac, el seu assecament dóna lloc a la pasta de coca. El seu aspecte és el d'una pasta grisa fosca, que es por fumar i que provoca complicacions tòxiques degut al plom dels components emprats en el procés d'elaboració.

La cocaïna base: també anomenada free-base o base lliure, prové de la barreja de la pasta de coca amb èter, en evaporar-se amb calor apareixen uns cristalls quasi purs de cocaïna base molt potent. En ambients marginals s'anomena crack, li diuen així perquè fa un so de cruixit quan es calenta, el seu aspecte és semblant a la porcellana, i triturat se sembla a escates de sabó. Es fuma barrejat amb el tabac o es calenta en pipa d'aigua i s'inhala el fum que en resulta.

La cocaïna: és el clorhidrat de cocaïna, obtingut a partir de la pasta base, amb clorhídric i extracció acetona etanol. Es tracta d'una pols blanca, cristal·lina i de sabor amarg, en ambients de carrer s'anomena: neu, coca o farlopa.

VIES D'ADMINISTRACIÓ
La via més freqüent d'utilització de la cocaïna és la intranasal o esnifada, cada dosi s'anomena comúnment tir o ratlla. També és utilitzada la via intravenosa, avui en desús pels riscos que implica la forma d'aplicació. Altre forma de consum és fumada (crack).

Sovint amb a cocaïna amb l'heroïna (speedball) el consumidor vol obtenir els efectes ràpids de la cocaïna i els sedants de l'heroïna, sense arribar a patir el crash (l'impuls incontrolable de tornar a consumir) per manca de cocaïna.

La via d'administració depén de la forma de presentació i tractament de la substància. Les diferències dels efectes psicològics de la cocaïna administrats per diferents vies són probablement causats per les diferències de temps en què la droga arriba al cervell.